Expectació, nervis (i son) a la recta final de les negociacions

Estàndard

Ahir vaig recordar que fa molts dies que no escric tot i que tinc més coses que mai per explicar i compartir gràcies a l’apassionant experiència que estic vivint amb les negociacions del Tractat sobre el Comerç d’Armes a la recta final. Però és que el procés és molt intens i absorvent i com que la meva feina principalment consisteix en alimentar de contingut tots els comptes a SM de Control Arms, directament m’oblido dels meus. I tampoc és tan estrany que després de més de 12 hores diàres cuidant del Facebook, Twitter, Flickr i Blog de Control Arms el que més de gust em vé de fer amb l’ordinador és llançar-lo daltabaix de la planta 24 de l’hotel de la 1a avinguda on s’allotgen les nostres oficines, cosa que no faig perquè és nou i no tinc diners per comprar-ne un altre. Però bé, la qüestió és que  mai és tard per posar fi això i compartir el que s’està vivint aquests darrers dies de màxima tensió.

Imatge gràfica que hem donat als delegats amb les 5 principals mancances de l'esborrany

Imatge gràfica que hem donat als delegats amb les 5 principals mancances de l’esborrany d’ATT

La primera i la més determinant va ser abans d’ahir, quan després de dies esperant-lo per fi vam tenir l’esborrany de Tractat sobre el Comerç d’Armes. Això va ser una bona notícia, per fi un text concret per debatre, analitzar, millorar… I el més intens va ser viure com una coalició enorme com Control Arms reaccionava al document. Com a coalició, calia reaccionar ràpidament i amb solidesa i així es va fer. El titular de l’anàlisi que es va fer des de les ONGs és que el text és insuficient, i que està replet de llacunes jurídiques que fa que el text no pugui evitar que es deixin de comerciar armes per cometre atrocitats. I així de gràficament ho hem transmès aquest matí als delegats (a banda de SM em dedico a fer aquests dissenys també).  La veritat és que és molt enriquidor formar part dels debats amb persones  de tot el món i de diferents ongs que estan aquí per fer lobby per tal que els delegats dels seus països es posicionin a favor d’un tractat sòlid i vinculant.

Amb el Xavi Alcalde i l'Eugènia Riera de l'ICIP i la Lourdes Vergés i el Jordi Armadans de la Fundació per la Pau

Amb el Xavi Alcalde i l’Eugènia Riera de l’ICIP i la Lourdes Vergés i el Jordi Armadans de la Fundació per la Pau

A banda d’aquestes negociacions seguim fent de les nostres per fer pressió als delegats i sobretot per tenir més repercussió als mitjans de comunicació d’arreu. Abans d’ahir vam matinar per simular un cementiri davant de les Nacions Unides per recordar que, DIÀRIAMENT 2000 persones moren com a conseqüència de la violència armada. I que els governs del món tenen l’oportunitat hisòrica de posar fre a aquesta xifra dramàtica regulant el comerç internacional d’armes. Pel bé de tots plegats, esperem que la sàpiguen aprofitar.

I ara mateix la roda torna a engegar-se. Just acaba de sortir el segon esborrany amb les esmenes que han negociat els diferents països i poques hores per endavant per decidir si finalment aquest tractat serà o no una realitat. Qui sap a quina hora sortirem avui de l’ONU, però valdrà la pena si sortim amb un bon tractat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s