Sobre la tràgica pèrdua d’una gran corredora

Estàndard

Porto tot el dia pensant-hi i els comentaris de dues persones m’han acabat de fer-ho veure clar. Entenc que el post que vaig escriure per explicar a tots aquells que heu estat al meu costat com vaig viure CdV12 pot haver causat indignació entre amics i familiars de la Teresa. Em van poder les ganes de compartir-ho amb els meus, i no vaig saber preveure que les meves paraules podien ferir a persones que estan vivint un moments duríssims.

Respecte a l’auxil, vaig fer tot el que em va semblar que podia fer en aquell moment i que és òbviament el que faig sempre: Parar, demanar com estaven i què podia fer. Però no paro de pensar ni per un moment que em vaig equivocar. Segur que hauria pogut fer més, sempre es pot fer més. Vaig confiar amb una possible resposta més ràpida per evacuar-la, que l’organització tenia alguna cosa prevista un cop rebessin la trucada. Els remordiments de què hauria pogut fer no paren de repetir-se’m. Vaig pressuposar, molt erròniament, que anava amb els seus companys de cursa i van dir que ja tenien la situació controlada, pel moment, que baixéssim. En cap moment vaig pensar que estés tan al límit, ho hauria d’haver vist i quedar-me. Quan avui a la tarda m’he assabentat que entre uns quants corredors la van baixar en braços, no he parat de pensar que jo també hauria d’haver estat allà. I si tinc admiració per la fita que van fer alguns ahir, és aquesta, és impressionant el que van fer.

Em sap molt greu, de tot cor, la pèrdua de la Teresa. I em sap molt greu que l’escrit hagi pogut fer mal algú, res més lluny de la meva intenció. No he calculat gens bé que pogués arribar a tantes persones i que pogués ferir els que ja esteu passant per un moment tan difícil. Totes les meves disculpes, de tot cor.

Anuncis

11 responses »

  1. Hola Martona,
    jo crec que el teu relat és tan apassionat que t’has d’excloure de cap culpa. El qui no ho entén com una experiència al límit i el teu orgull al acabar-la i després relatar-la d’aquesta manera és que o no et coneix o no veu més enllà del que vol veure.
    ¡Pero ay, amiga mía, eso es opinión, esto es internet y, aquí, si te expones, todo vale!
    No t’has de sentir culpable per res, és evident que no només lamentes la mort de la Tresa sabent que tu vas seguir endavant, què més podies fer? No hi havia ja prou gent amb ella? ¿Acaso eres médico o tienes nociones de enfermería?
    Mala sort que et topessis amb ella, una experiència vital que a mi també em faria trontollar el fons de l’ànima, pots estar-ne ben segura.
    Hauràs de conviure amb això, i amb els insensats que et titllen de frívola.
    Una abraçada nena!

  2. El comentari de’n Gerard és dur, ver, però crec que aquest post també és ver, sincer i responsable. El desconeixement, o la poca experiència, ens pot arribar a passar factura en aquesta vida. La Mare Natura és una de les forces més grans d’aquest món i el nostre futur com a persones sempre està lligada a ella. Vas fer el que havíes de fer en aquell moment. No podíes pas saber l’abast tan greu de l’estat de na Teresa. Sí que has reaccionat honestament.També podríem pensar els que no estem en aquest món que la cursa s’hauria d’haver suspès. En situacions extremes la Mare Natura sempre guanya, malgrat l’ésser humà ha fet, fa i ferà el possible per anar per endavant i no pot ser. No som tan poderosos ni ho serem mai. Una lliçó de la vida i que molts la guarden en el seu cistell de saviesa i en fan ús. Tú la guardaràs, com també haver arribat al final a Bagà.

  3. Martona,
    Entenc que tot plegat et faci rumiar, però sincerament creus que hagués cambiat alguna cosa el fet que t’haguessis quedat? Estava acompanyada i ja estaven actuant per ajudar-la… Segur que si te l’haguessis trobat tu sola haguessis actuat diferent i ho haguessis fet TOT. El que va passar va ser un cúmul de infortunis:, i si hagués plogut ja d’entrada a la sortida i s’haguès anul.lat?, i si haguessin retallat la cursa evitant els punts més alts? i si li haguessin pres la temperatura a Prat d’Aguiló? I si els que la van veure caminar entrebancant-se l’haguessin fet girar i tornar aball com van fer varies persones? Tot això hi hagués fet més que el fet de que tu tiressis endavant o no.
    Jo també hi he estat donant voltes i crec que en el teu lloc i veient que ja estava assistida hagués fet el mateix.
    Un petonàs Marta!!

  4. Hola Marta.

    No crec que t’hagis de disculpar davant ningú. Tu has descrit les teves sensacions i les teves vivències durant la carrera i, tant les decisions de cada moment (parar, menjar, córrer, caminar, parlar, callar, etc) com la forma d’escriure la crònica són amb les teves experiències de cada moment.
    És molt fàcil criticar des del sofà sense haver estat present en el moment que ha passat alguna cosa i a més sabent que algú ha mort, cosa que tu no pensaries en cap moment perquè les teves sensacions eren bones i no et semblava que allò fos tan complicat.

    Però és el que té escriure per al públic, és fàcil ser objecte de crítiques… tinc algunes experiències després de sis anys de mantenir un blog.

    Una abraçada

    Joan Montoya

  5. Hola Marta. jo vaig llegir el teu post des del teu punt de vista, abstraient-me del que li va poder passar a qualsevol altre corredor. Ja et vaig comentar via twitter que m’havia fet gracia la teva experiència. La teva experiència. De fet és el que estaves descrivint. És clar que no vas escriure’l per ferir ningú. El que li va passar a la Teresa va ser molta mala sort, ella se sentia bé per continuar i després ja no. Va continuar perque se sentia bé. Si no hagués estat així hagués parat. Quan tu vas passar pel seu costat vas rebre unes indicacions de la resta de gent que hi havia allà. Mai se sabra que hagués passat si qualsevol dels que hi eren allà haguessin actuat de diferent manera perque per desgracia la mort no dona una segona oportunitat. Em sap molt de greu el que li va passar a la Teresa però per desgracia la seva vida no depenia de tu, si no ja sabem on estaria la Teresa, llegint el teu post i somrien.

    Una abraçada

    Oscar Cusidó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s