Armes sense control

Estàndard

Fragment d’un article publicat a l’apartat A fons del número 289 (10/10/12) del Setmanari La Directa.  Agraïments a Xavier Alcalde, investigador de l’Institut Català Internacional per la Pau, per les seves valuoses aportacions i esmenes a l’article.

La comunitat internacional va tornar a decebre el passat juliol per la seva incapacitat d’arribar a un acord històric per regular el comerç internacional d’armes. Governants de 193 països van perdre una valuosa oportunitat. Les reticències i pressions dels països més poderosos, com els Estats Units, la Xina o Rússia, van pesar més que l’esforç de molts altres que havien fet una declaració en favor d’un Tractat sobre el Comerç d’Armes (TCA)  sòlid i eficient. L’esforç no va ser en va. Ahir s’iniciaven nous passos, amb l’obertura de la 67a Assemblea General de Nacions Unides, a Nova York. Diversos governs estan pressionant per fer una nova conferència al març del 2013 i continuar el camí iniciat.

La primera notícia escandalosa és que actualment no hi ha cap norma d’abast global que reguli les transferències internacionals d’armes convencionals. Vivim en un món en què és més fàcil comerciar amb kalashnikovs i altres armes lleugeres que amb plàtans. Tot i ser un negoci mortífer i que mou quantitats ingents de diners, roman, encara, lliure de regulació. La UNODA (Oficina de les Nacions Unides pel Desarmament) calcula que cada any 250.000 persones són assassinades amb armes petites i lleugeres i que el negoci de les armes mou, anualment, uns 70 mil milions de dòlars.

Juliol intens de negociacions 

El 2 de juliol d’enguany va començar el compte enrere per aconseguir l’esperat TCA. 193 Estats i 25 dies per endavant per acordar un document. I també molts interessos i posicions diferents, a voltes directament contraposats, que feien preveure una negociació intensa i complexa. Durant les quatre setmanes de negociacions, l’ambient fluïa entre nervis, urgències i tensions. Hi havia dies en què el tractat es veia a prop i moments en què semblava inabastable. També hi havia dies en què les negociacions oficials eren obertes i per tant, transparents, i sessions que quedaven tancades rere la porta, de manera que els grups de pressió havien de buscar estratègies per saber com avançaven les converses.

Quan ja s’apropaven els darrers dies de negociacions, nervis i incerteses eren cada cop més manifestos. Per això, abans d’encetar l’última setmana, 73 estats, principalment llatinoamericans, europeus i africans, van fer pública una declaració on explicitaven el seu suport a un Tractat fort.  Després de presentar el document els delegats dels 73 països van protagonitzar un dels moments més emotius en posar-se dempeus per aplaudir-se i recordar que quedava una setmana per aconseguir una fita històrica: el Tractat sobre el Comerç d’Armes.

L’última setmana va ser d’esprint. Ja feia dies que s’allargaven les negociacions més enllà de l’horari oficial de les Nacions Unides, estirant-lo fins entrada la matinada i també els caps de setmana. El 24 de juliol, el president de la Conferència, Roberto García Moritán, va fer circular l’esperat esborrany de TCA. El document donava material concret sobre el qual treballar, analitzar i millorar. La maquinària negociadora continuava a tot drap i dos dies després Moritán presentava un segon esborrany en base a les concessions i esmenes fetes al primer text. Amb el temps a sobre, encara semblava possible. El penúltim dia de negociacions imperava un ambient d’optimisme i semblava que, finalment, s’arribaria a un acord. L’entusiasme, però, no va tardar a amainar el darrer dia de la Conferència. A mesura que avançaven les hores recels i desconfiances es feien més notoris. Van prevaldre les pressions dels països més forts, especialment els EUA, però també Rússia i la Xina, que al·ludien a manca de temps per analitzar el document. El principal motiu rere la negativa dels EUA, era que l’administració Obama ja es trobava en campanya electoral. Amb la pressió ferotge de grups tan influents com l’ANR, els temors d’un càstig a les urnes el van portar a utilitzar la clàusula del consens per frenar l’aprovació del text. Una clàusula que s’havia introduït, precisament, com a concessió als EUA. Així, la Conferència Diplomàtica va cloure amb una sentiment inevitable de derrota, però amb plena consciència que aquest mes de negociacions havia apropat la consecució del TCA i havia servit per generar debat a la societat civil i l’opinió pública sobre el comerç internacional d’armes.

Incerteses i interessos de futur

El que hauria pogut ser el final d’un llarg camí per assolir el TCA, ha esdevingut una etapa més. I ahir tot just s’encetava la propera, a la 67a Assemblea General de les Nacions Unides, que s’allargarà fins el 6 de novembre. D’aquí se’n deriven diversos escenaris possibles.

El primer és que s’aprovi aquest mes d’octubre per la via l’Assemblea General de les Nacions Unides. Això deixa marge per millorar el darrer esborrany i evita la necessitat d’unanimitat per aprovar el text. No és la via habitual d’aprovació d’un tractat d’aquestes característiques, però hi ha precedents.  Ara bé, aquest escenari topa amb un inconvenient notori: la plena coincidència amb la campanya electoral als EUA. Concurrència que fa molt improbable comptar amb el seu vot. I si bé és possible aprovar un text sense els EUA, fer-ho suposaria una feblesa crucial, ja que representen el 35% de les exportacions d’armes.

El segon és convocar una nova Conferència Diplomàtica amb les mateixes regles que la del passat juliol. Això retardaria el calendari, situant-nos al 2013 o al 2014. Les darreres informacions, basades en la intenció de diversos governs de tirar endavant una resolució per programar la nova conferència, apunten a març de l’any vinent com a data d’una possible trobada de negociacions del TCA. En aquest escenari és clau negociar el mecanisme d’aprovació. En aquest sentit, els països del P5 – Xina, França, Rússia, Regne Unit i els EUA– s’obstinen en la via del consens, tot i haver-se demostrat inoperant. Ara bé, el més probable és que no s’especifiqui si el consens requereix unanimitat o no.

Una tercera opció és aprovar el TCA fora de les Nacions Unides, tal com ha passat, per exemple, amb el Tractat contra les Mines Antipersones o el Tractat de Prohibició de les Bombes de Dispersió. És una possibilitat llunyana, però en cas que una eventual segona Conferència Diplomàtica fracassés, seria una via a explorar. Caldria, però, que algun dels països potents i més favorables a la consecució d’un TCA liderés el procediment.

Entre concessions i llacunes, un TCA acceptable

Un tractat internacional de les característiques del TCA és un document complex, en què allò que poden semblar nimietats tècniques resulten llacunes que posen en perill l’efectivitat de tot el Tractat. Alguns dels temes polèmics així com algunes mancances que quedaven encara al segon esborrany són:

Abast. Fa referència a quin tipus d’armes i quines transaccions s’aplica el Tractat. El darrer esborrany cobria les armes convencionals del registre de les Nacions Unides, més les petites i lleugeres, el que es coneix com a ‘7+1’. Un avenç ja que són les armes lleugeres, les que provoquen més víctimes. Els països favorables a un tractat més restrictiu, però, apostaven per la fórmula ‘7+1+1’, que suposa incloure també les municions i parts i components de les armes, que a l’esborrany hi apareixen però parcialment i amb referències ambigües. La terminologia utilitzada per referir-se a les transferències també era polèmica, i al redactat quedava una llacuna crucial: en lloc de parlar de ‘transferències’ només feia referència al ‘comerç’. D’aquesta manera s’excloïen de l’abast cessions, préstecs, regals i altres fórmules d’intercanvi entre països.

Criteris. Un altre punt calent és quan es considera inacceptable vendre armes a un país, és a dir, en quins contextos concrets s’aplica. Es tracta de marcar uns criteris inequívocs, assumint, però que les línies vermelles mai són del tot nítides i que les lectures dependran del poder dels països en qüestió. El redactat incloïa referències a riscos evidents pel que fa a la violència de gènere, el desenvolupament i la corrupció. Ara bé, també deixava una llacuna capital en donar un marge molt ampli a la valoració nacional que podria justificar l’entrada d’armes a països on es cometen abusos sobre els drets humans i el dret internacional humanitari amb l’objectiu de “contribuir a la pau i a la seguretat”. Una excepció que els estats podrien explotar per justificar transaccions perilloses, previsiblement segons els seus interessos.

Hi havia altres mancances i molts matisos que allunyaven l’esborrany de ser un TCA ideal, però donades les divergències i necessitat de fer cessions resultava un document acceptable.

Anuncis

One response »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s