Rumors a prova de dades

Estàndard

El passat cap de setmana em van convidar a participar a Matinal formativa i d’intercanvi: societat i nova ciutadania. Realitats i estereotips al voltant de la diversitat. Després d’anys de reflexionar i predicar al voltant de la ciutadania diversa i la interculturalitat en diferents fòrums i entorns, em va alegrar que se’m presentés l’oportunitat de compartir coneixements i inquietuds a Manresa. A més el fet que es comptés amb representants d’associacions veïnals, Plans de Desenvolupament Comunitaris, institucions i associacions ja feia preveure que el debat seria intens i comptaria amb perspectives molt diverses.

De camí a la profecia autocomplerta del xoc de les civilitzacions

A la taula rodona vam poder aprendre de les experiències de treball a peu de carrer de la Lourdes Ponce de la Xarxa Nou Barris Acull, la Sandra Queraltó, educadora social i la Dolors Serra, treballadora social de Manresa. Per la meva part, vaig posar sobre la taula alguns exemples de periodisme polaritzador, aquell que dinamita les experiències de base per a la cohesió social a cop de titular.  Podeu donar un cop d’ull a algunes de les perles que col·lecciono.

Com és habitual, però, la part realment enriquidora venia amb el debat posterior. Poc va tardar a aparèixer el tema dels serveis socials, fet que francament em va alegrar, ja que després de llegir comentaris irats a la pròpia notícia  de l’esdeveniment, recordar converses de cafè i trobades familiars que evidencien que els rumors estan lluny de desaparèixer, m’hauria molestat bastant que el diàleg fos entre convençudes.

Vam poder contrastar, una vegada més, que efectivament, els rumors estan fets a prova de dades. No hi ha evidència que sembli capaç de desactivar un prejudici, ja que els ‘arguments’ de la por recorren sense manies a mentides i mitges veritats. Un exemple flagrant del cas manresà és l’absurda llegenda urbana segons la qual als immigrants els regalen cotxets. Tot i que l’any passat l’Ajuntament va desmentir-ho públicament  i, en veure que el rumor no amaïnava, fins i tot el director d’una de les botigues que suposadament regalava els cotxets també va declarar públicament que mai havia vist un val de compra per un cotxet. Malgrat tot, el rumor va tornar a aparèixer. I és que aquest s’enquista de tal manera que no hi ha campanya, declaració pública, evidència estadística i/o argument que sembli suficient per refutar-lo. Ja avisava Albert Einstein que: ‘és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici’.

Publicat el 1921, també ho podríem trobar al diari demà.

Clarament és un panorama descoratjador, ja que la més militant pot desesperar-se en veure que després d’anys d’immigració el debat es segueixi presentant en els mateixos termes. Que quan toca parlar de ciutadania diversa, en tots els sentits, i interculturalitat, l’enfocament dominant segueix sent el de nosaltres-ells, el dels que tenim drets i deures i el dels que tenen deures i alguns drets. Uns discursos que són regularment alimentats per polítics i mitjans irresponsables en el context d’una crisi salvatge que està tenint uns costos socials irreparables.

Com diu la Meritxell Martínez, de la Xixa Teatre, al capítol de Tot un Món Teatre antirumors és més fàcil confirmar un rumor que desmentir-lo i fer-ho acaba sent un acte de militància política. Doncs haurem de seguir sumant veus crítiques, i tan de bo s’hi afegeixin les dels presidents de les AAVV i altres líders veïnals que són referents i veus molts creïbles entre el veïnat. Confio que la jornada del passat dissabte servís per guanyar algun altaveu.

Anuncis

One response »

  1. Viví muchos 12 años en Australia. En todo ese tiempo, jamás conocí a gente tan miserable y llena de prejuicios, dispuesta a creer cualquier cosa para refrendar su idea preconcedida, su deseo de despreciar al que desconoce. Nunca. España – Cataluña también – allí había catalanes y trabajaban tan duramente como los demás y compartían parecidas ilusiones y deseos, país de emigración… Gente que trabajó duramente para conseguir las cuatro perras que trajeron para malgastarlas después de tanto sacrificio. ¿cómo es posible que ninguno haya contado sus vivencias para que calaran hondo en la mente de quienes ahora desprecian al diferente. ¿Saben acaso lo terrible que es el desarraigo, lo que se agradece una palabra, una sonrisa. Que alguien te toque el hombro, te ponga su mano sobre la tuya. Se solidarice y muestre algo de amabilidad? ¿Qué sociedad hemos creado que se cree por encima del otro? ¿Todo se reduce al dinero, al color, al idioma desconocido? Necios.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s