Gaza, un lloc habitable?

Estàndard

Poques coses em semblen més agosarades que venir 5 dies a Gaza i pretendre entendre i explicar què passa en aquest petit tros de món castigat. Però no per això vull deixar de compartir les primeres impressions després de dos dies aquí. La primera lliçó que n’extrec és que mai estem suficientment previngudes de l’impacte que tenen els mitjans de comunicació en l’imaginari d’allò que no coneixem vivencialment. Gaza, per mi, n’ha sigut una mostra més.

La Mediterrània des de la ciutat de Gaza

La Mediterrània des de la ciutat de Gaza

Gaza és un lloc dur, molt dur, per la població que lluita diàriament per sobreviure i fer-ho amb dignitat. Però no és un lloc fosc. Malgrat tot, és un lloc carregat de la llum de la solidaritat del poble, la lluita i la determinació.

Avui ens han preparat un programa per conèixer el treball de l’UNRWA a Gaza al terreny. Ha sigut una oportunitat excel·lent per conèixer dones i homes que amb quatre paraules trenquen tots els discursos que ens repeteixen els mitjans de comunicació dominants. Entre altres documents ens han passat un informe titulat ‘Gaza in 2020. A liveable place?’. L’informe analitza quines seran les necessitats de la població de la Franja amb una previsió de creixement de la població de mig milió al llarg dels propers set anys. Fins arribar als 2.1 milions el 2020.  I jo no he pogut deixar de preguntar-me, podem dir que ara és un lloc hablitable? és un lloc suportable? La veritat és que tots els factors externs fan de Gaza un lloc difícilment habitable, però la dignitat i determinació del poble palestí són desbordants.

Fotografia de Richard Moose. Fotoreportatge 'The tunnel economy of Gaza' publicat al Timepulicat al Time ' http://www.time.com/time/photogallery/0,29307,1931308,00.html

Fotografia de Richard Moose. Fotoreportatge ‘The tunnel economy of Gaza’ publicat al Time http://www.time.com/time/photogallery/0,29307,1931308,00.html

Actualment i com a consequència de l’atroç bloqueig econòmic que pateix la població de la Franja, el 90% de la seva economia és subterrània. Literalment. Depèn de les mercaderies i productes que puguin fer arribar pels centenars de túnels que es calcula que hi ha connectant Egipte amb la Franja. Si aquesta dificultat no fos suficient, també s’encarreguen d’afegir-hi la humiliació, tal com exposa en Noam Chomsky arran de la seva darrera visita a Gaza. El punt de tancament i bloqueig arriba a generear situacions tan surrealistes com el cas recent de Manal Abu Shanar, una núvia egípcia que va haver de recórrer als túnels per poder casar-se a Gaza. Anècdotes a banda, el fet que la vida de més d’un milió i mig de persones depengui de les mercaderies que es puguin entrar il·legalment a través de túnels és una tragèdia insostenible.

D’altra banda, en aquesta situació de bloqueig, l’atur castiga gran part de la població. I els palestins i palestines que poden treballar sovint s’hi juguen la vida per fer-ho, tal com explica la Maria del Mar (@marpalestina) al seu blog, les violacions d’Israel a l’alto al foc de novembre són una constant. Diàriament els treballadors arrisquen les seves vides per poder guanyar-se-la. La Maria del Mar conjuntament amb altres internacionals fan de Gaza un lloc una mica més habitable des de la xarxa d’Action for Palestine, i protegeixen a camperols i pescadors per tal que puguin treballar sense ser assassinats. I és que aquesta és la resposta que dóna l’exèrcit israelià si un palestí excedeix els límits permesos. Uns límits que es modifiquen (sempre per restringir-los) i que no obeeixen a cap norma internacional. Per exemple, pel que fa al límit de pesca. Si als acords d’Oslo era de 20 milles nàutiques, que es van anar retallant fins arribar a les 3 milles nàutiques actuals, un límit imposat el gener del 2009. El mateix succeeix amb els camperols que volen treballar la seva terra. La delegació d’Izquierda Unida en la seva recent visita a la Franja va visibilitzar aquesta realitat, tot i que alguns van optar per posar el focus en què era com es rebia la delegació d’un partit polític espanyol per cobrir la notícia. El drama, però, està en la quotidianitat. En què és així com l’exèrcit israelià rep sistemàticament els camperols palestins. I no sempre hi ha un grup d’internacionals per protegir-los amb la seva vida que per alguns té un altre valor.

En aquest context i enmig d’incomptables agressions més es fa difícil dir que Gaza és un lloc habitable. Però i tant que n’és d’habitable. És duríssim. És volàtil, incert. Les previsions a llarg termini, ciència ficció. Però malgrat tot, la dignitat palestina es contagia i fa que per dur que sigui el setge i l’opressió, tal com ho és aquí, segueixi sent un lloc habitable. Ple de somriures, de solidaritat del poble amb el poble, de somnis i objectius.

Anuncis

One response »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s