Rialp Matxicots Extrem: patint com mai a una cursa espectacular

Estàndard

D’una ultra que comença amb una visita d’urgència a l’acupuntor no se’n pot esperar res més que la certesa que patiràs de valent. I més si es tracta d’una UT tan dura com la Rialp Matxicots Extrem amb 82kms i +6000 amb un terreny exigent d’alta muntanya. Però no estar a la línia de sortida no era una opció, si el mal persistia ja abandonaria. El turmell inflat d’un esquinç que em vaig fer tot baixant el Mont Blanc estava cantat que em faria la guitza. Ja feia més de tres setmanes i la meva teoria del ‘ja es curarà sol amb un mica de repòs’ estava fent estralls. Per si això fos poc el dimecres no em vaig poder estar d’afegir-me a una aventura que recordaré sempre La via catalana a pedals. Si bé jo no vaig completar els 380kms de via com la resta de companys d’aventura, fer-ne 150 el tercer dia que tocava una bici de carretera ja era ser una mica un excés. Així que els quàdriceps estaven ben carregats. Resultat d’aquest seguit de despropòsits: arribar coixejant a la consulta nòmada del millor druida que podem tenir: el @santitant. Em va matxacar una mica, quatre agulles i la veritat és que només baixar del llit ja notava la diferència. Caminava pràcticament sense mal. Així que au, cap a la zona d’acampada a sopar i a descansar el que es pugui que a les 4.30h sona el despertador.

+2000 només sortir de Rialp #ambílusio

+2000 només sortir de Rialp #ambílusio

De bon matí em feia una mica de mal, no tant com la nit abans i m’aferrava a les les paraules del Santi,” no pateixis que un cop calent, ja no notaràs res”. I amb 82 kms hi ha estona de sobres perquè s’escalfi! I per si tot això no fos prou, em ve la regla just abans de sortir. Us pot semblar una informació innecessària, però no, no ho és. Perquè és una putada i els qui no teniu ovaris no sabeu fins a quin punt. Sigui com sigui  a les 5.30h ja estem a la línia de sortida, amb ganes d’arrencar. Surto amb el @raulkoala.  El plan era que ell em tregués tres hores ben bones, això no sé si ho hauria pogut fer, però un parell de ben bones segur, i és que el tiu ha tornat dels Alps amb una pota que no se l’acaba. Però no cal conèixer-lo gaire per saber que és un tros de pa i  va ser incapaç de deixar-me enrere ni un moment (per molt que li insistís perquè tirés milles). Sortim preparats per encarar la pujada més dura de la cursa, la veritat és que és estic molt a favor d’atacar el desnivell més xungo només sortir quan encara vas mig sobada. Però al lloro amb la pujada, per arribar als quasi 2900 del Montsent n’hem de suar  +2000! així que paciència, segons els gestos noto algunes molèsties, però res greu. A mitja pujada ens comencen a passar els primers de la marató, que van a un ritme infernal. Així arribem a un tram més tècnic on sentim els crits d’un noi que brama ‘cap a l’esquerraaaaa’ no n’hi ha per menys, si no es va en compte els corredors de dalt llancen pedrots als de baix de dimensions considerables. El record dels nervis passats a la bolera és inevitable. Aire i amunt. Quan ja veiem el cim sentim uns crits que sí que fan il·lusió, els de la @mireiakoala i el @guidokoala que han passat allà i ens reben amb bons somriures i volls. Glopet de rigor (el Raül mitja birra) i a baixar. Ara, aquí ja m’ha avisat el Raül (quin privilegi anar amb algú que es coneix la ruta) que la baixada és bastant marrana. Així que compte amb els turmells de mantega. De fet , a aquestes alçades ja m’he pres el primer ibuprofè. Baixo amb l’ajuda dels pals que aquell camp de vaques amb herba molla és ben perillós, fins arribar al primer avituallament gran, a Mainera.

Sort de la bona companyia entre tant patiment. Moltes i més gràcies!

Sort de la bona companyia entre tant patiment. Moltes i més gràcies!

I ja us ben juro que és gran i ben treballat. Hi ha de tot i més. Jo vaig per feina, tot i que veient aquell festival qualsevol s’hi quedaria de gust. Però em comença a fer mal de debò el turmell i penso que com més ràpid vagi, abans acabaré. I aquí només hem fet la primera mitja marató, així que ens en queden tres. M’avanço i deixo al Raül petant-la amb el @krlos amb una voll i fotent-se les botes, sé que no tardaran a atrapar-me i enfilo la pista còmoda que ens ha de portar fins a Portella i després tornem a baixar. Foto la directa, caminant ràpid tot menjant una mica. I a poc de la baixada m’atrapen. La veritat és que aquí tinc un record vague. M’adono que ni tan sols m’acompanya el somriure que sempre gasto on més m’agrada estar, a la muntanya. Però és que em fa mal. Quan estem a un dels trams corribles, caic sobre el turmell que ja portava esquinçat de casa. Aquí em salten les llàgrimes. Estic tova i adolorida, però segueixo, tossuda com sempre. Després de caminar una mica, i veure que puc fer-ho, segueixo intentant mantenir el ritme del Krlos, amb qui anem fent la goma fins que acabem plegats la cursa, i el Raül. Entenc perfectament  els qui em demaneu si sé que abandonar és una opció. Ho sé, i hauria sigut la més sensata. I espero que si mai ho he de fer per motius de salut, no dubtar ni un moment i aturar-me. Però aquí podia caminar, podia trotar i tot, i sabia que si aturava em passaria la tarda maleint-me a mi mateixa. I a la que ja hem arribat a la barraca dels caçadors, impossible! Ja hem fet la primera marató i el temps ha sigut ben bo sobre les 8h20′, i a partir d’aquí arriba aquell moment màgic en què els kms ja no es sumen si no que es resten. Fem una bona parada, sense pressa però sense pausa, canviar mitjons, posar esprai de fred al turmell, endrapar pasta, beure coca-cola en un got de veritat… Sortim al cap de 15 màxim 20 minuts i jo ja penso en l’última pujada forta, la que ens ha de portar al pic de l’Orri. Uns +1600 quan ja portes 60kms es fan pilota només de pensar-hi. Però el Raül m’alerta que les dentetes que hem de fer primer i que amb prou feines s’aprecien l’any passat li van semblar duríssimes.  A més és ple migdia i el sol pica amb força. Com sempre en aquestes condicions recordem el mantra de Martox ‘menja i beu, menja i beu’. Al final ho fem prou bé, amb el mal que m’acompanya tota la cursa, però mentalitzada que la part més dura està feta. Una mica de força, tossuderia i hi som, feia estona que visualitzava aquest moment, el peu de l’última gran pujada.

Arribada 16h41' i 82kms més tard entre el Raül i el Krlos

Arribada 16h41′ i 82kms més tard entre el Raül i el Krlos

Quan estem a tocar de l’avituallament em començo a notar un mal nou: tinc el peu esquerre (el bo!) molt adolorit, la lògica em diu que de modificar la passa per descansar el peu dret esquinçat estic maltractant de mala manera l’esquerre. Però ara ja, queda res i menys. Una pujada i una baixada. Ara… quina pujada i quina baixada! Partim de 800 anem a 2400 i tornem a 800. Pit i ovaris (ovaris prou maltractats pel que porto de dia, per cert) La pujada puc anar fent, em fa mal, però anem a un ritme prou bo. Jo escampo els mals pensaments focalitzant-los en el cim. Un esforç més. Una pujada més. Una baixada més. No sé si cal aprendre a patir, però allà ho estava fent de valent. Arribem a dalt, al final arribo prou bé, sorprenentment de dia i només pensant en la baixada que ens espera. Uns 20kms de baixada. El Raül no ha parat de repetir que això s’ha de córrer tot, si no vols que s’eternitzi. I jo ja li he dit que donaré tot el poc em queda. Així que un cop més m’avanço i surto abans que ells. Anem amb el Krlos, el Raül, el Pol i algun altre noi que s’ha afegit (anava massa rebentada per recordar bé els noms -.-‘) I llavors, arriba un d’aquells moments màgics, aquelles fotografies que responen soles a la típica pregunta de ‘per què corres?’. La sensació de llibertat de córrer enmig de muntanyes amb les últimes llums del dia, aquella llum.. només pensava que tan de bo no em fes mal res. Però em notava el peu esquerre ben inflat. Va aguantar bé, fins els últims 10kms. Llavors sí que va ser una mica un infern. Però arribats a aquest punt, ja de nit, a tocar de meta, millor escortada impossible amb el Raül i el Krlos, no hi havia més opció que la de seguir endavant. I com que em feia tan mal caminar com córrer intentar córrer el màxim possible, així com a mínim arribaria abans. Ara, qualsevol falso llano era una muntanya. Qualsevol pedra mal enganxada, una pallissa. Però estem contents, farem sub 17h. Jo vaig sortir pensant unes 20h, 21h en l’estat lamentable que gastava. Així que l’últim que esperava era fer 16h41′, 43a de la general i 5a noia.

I a sobre podi! 5a noia, 2a sènior. A les veteranes no les atrapem pas!

I a sobre podi! 5a noia, 2a sènior. A les veteranes no les atrapem ni de conya!

La veritat és que n’he après molt d’aquesta cursa. He après a gestionar el patiment. A no decaure. Però sincerament no crec que hagués pogut fer-ho amb aquest ritme sense la companyia del Raül. Mira que li vaig dir vegades que fes la seva cursa, al seu ritme i que no patís per mi, però li ho deia plenament conscient que afrontar-ho sola hauria sigut un bon infern, així que més que mil gràcies. També al Krlos per acompanyar-nos tota la part final, després de tants trotes de ratotes plegats, acabar junts una ultra no té preu. I sobretot gràcies immenses a l’organització impecable de la cursa. Els avituallaments, el marcatge, l’afecte i el bon tracte, la professionalitat, una cursa d’11 que tinc ganes de repetir l’any que vé per gaudir-la amb un somriure i sense mals de principi a final. I a més contenta perquè tot aquest patiment va tenir premi, i és que vaig fer la 5a noia, però també la 2a de la meva categoria, sènior. Ara, molt per darrera de les tres veteranes que demostren un cop més que l’experiència és clau i que tenen molta més pota que les que fa quatre dies que ens calcem vambes. Al lloro amb les 13h41 de la Lola Brusau o les 14h27 de la Teresa Forn O.o Elles són d’una altra lliga!

I ara escric això, amb la depressió post ultra a tope, amb els dos turmells inflats, i endrapant xocolata com si s’acabés el món. Però estic tan tarada que hi tornaria. Això sí, primer a recuperar, que aquest cop cal fer-ho bé i molt agraïda per un cap de setmana de luxe!

Anuncis

One response »

  1. Retroenllaç: Ultra Trail Rialp Matxicots - Montserrat Vertical

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s