Sobreviure a l’asfíxia econòmica de Gaza

Estàndard

La població de Gaza pateix des del 2006 el càstig col·lectiu del bloqueig econòmic. Però, què vol dir exactament sobreviure sota un bloqueig econòmic pel més d’un milió i mig de palestins confinats entre les fronteres del que es coneix com la presó més gran del món?

CONDEMNATS A L’ECONOMIA SUBTERRÀNIA

Túnel de Gaza. Foto de Majed Abusalama

Túnel de Gaza. Foto de Majed Abusalama

La primera conseqüència del bloqueig és la impossibilitat d’exportar i importar béns amb normalitat. L’aïllament abandona a la població de Gaza a la dependència dels centenars de túnels que es calcula que hi ha connectant la Franja amb Egipte. “Tot, tot el que veus. Les cadires, el que estem menjant, la gasolina… Tot ha passat pels túnels” explica Sami Salhi, treballador de l’UNRWA, tot dinant. Segons Salhi, tot i que s’hagi suavitzat el bloqueig, encara ara el 90% dels béns que entren a la Franja ho fan per túnels.

El febrer de 2013 el govern dels Germans Musulmans va començar una campanya per inundar els túnels amb aigües residuals des d’Egipte, adduint motius de seguretat. Així s’ha endurit la pressió pels treballadors dels túnels, que ja han sigut una trampa mortal per 233 palestins des del 2007, segons informen organitzacions pels drets humans de Gaza.

Treballadors del camp a Khuza’a, una terra que feia 13 anys que no cultivaven i ara ho fan protegits per activistes internacionals

Treballadors del camp a Khuza’a, una terra que feia 13 anys que no cultivaven i ara ho fan protegits per activistes internacionals

JUGAR-SE LA VIDA PER GUANYAR-SE-LA

El bloqueig econòmic i el tancament de la Franja va deixar milers de famílies palestines que depenien de les feines a Israel alimentant les estadístiques d’atur, que ja afecta el 34% de la població i s’acarnissa especialment amb dones i joves. I els que poden treballar sovint han de jugar-se la vida per fer-ho. És el cas dels pagesos, que han vist com el 35% de les seves terres quedaven inutilitzades des que Israel les va declarat unilateralment com a ‘buffer zone’ o zona de seguretat. Durant el 2011 van morir-hi 22 treballadors i 205 van ser ferits. Ara, els pagesos treballen terres que feia anys que no conreaven escortats per internacionals entre les quals es troba la Maria del Mar, incansable activista vilanovina. El dia que els acompanyem escoltem diverses ràfegues de trets. Provenen de més a l’est, de manera que segueixen treballant. Immutables.

 

web_husni_barca

Husni Alhasani procura guanyar-se la vida a les aigües de Gaza

Els pescadors també han vist com el govern israelià els retalla unilateralment les possibilitats de subsistència. Als acords d’Oslo es fixava que els pescadors podien sortir fins a 20 milles nàutiques, una distància que s’ha escapçat fins a les 3 minses milles actuals. Tot i que a vegades, ens explica la Maria del Mar, els pescadors són atacats a les 2 milles i mitja. Husni Alhasani, pescador de 28 anys, narra com un procés rutinari els atacs als pescadors: ‘primer disparen, procurant tocar la barca i després comencen a llençar a pressió aigua bruta i t’obliguen a llençar-te al mar sigui l’època que sigui despullat i nedar fins a la seva barca’. A Khamis Alhissi, que fa més de 20 anys que procura guanyar-se la vida al mar de Gaza, la impossibilitat de trobar peix tan a prop de la costa el va portar a excedir-se de les sis milles, el límit el juliol passat. La resposta va ser immediata. El van disparar, segrestar i el van portar a Ashdod per interrogar-lo. Ara segueix treballant de pescador perquè no té una altra opció per alimentar la família, però confessa que des de llavors la por l’acompanya cada vegada que surt a la mar.

LES XIFRES DEL BLOQUEIG
• Gaza és un dels territoris amb més densitat de població del món. Per sobre dels 4.500 habitants per km.
• El 2011 el PIB per càpita era de 1.165 dòlars anuals, un 17% menys que el 2005.
• El 34% de la població està a l’atur.
• El 35% de les terres de Gaza i el 85% de les aigües de pesca són totalment o parcialment inaccessibles per considerar-se ‘àrees de seguretat’
• El 60% de les famílies pateix inseguretat alimentària
Dades extretes de l’Oficina per afers humanitaris als territoris ocupats de Palestina de les Nacions Unides.

Carrerons del Beach Camp, un dels vuit camps de refugiats de la franja de Gaza

Carrerons del Beach Camp, un dels vuit camps de refugiats de la franja de Gaza

MORIR DE SET A LA MEDITERRÀNIA

La falta d’aigua serà el problema més greu de Gaza’ sentencia Majed Abusalama embadalit davant del mar. Si no hi ha un canvi de tendència, l’aigua de Gaza no serà apta pel consum humà a partir del 2016, una contaminació que seria irreversible el 2020, segons recull l’informe de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA) ‘Gaza al 2020. Un lloc habitable?’.

Ja actualment més del 90% d’aigua dels aqüífers de la Franja no es pot consumir sense tractament previ. La manca d’infraestructures fa cada any s’aboquin 90 mil litres d’aigües residuals no tractades directament al mar. Unes aigües residuals que conjuntament amb productes agrícoles i fertilitzants es filtren a les escasses reserves d’aigua subterrànies i provoquen que els nivells de salinitat i nitrats excedeixen els límits acceptables. I per això, a Gaza, quan et rentes les dents i glopeges aigua, el gust de mar t’omple la boca.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s