Enguany he col·laborat amb el projecte Blog Action Day, una acció que uneix blocaires d’arreu del món per tal que generin debat sobre temes relacionats amb el desenvolupament, injustícies socials o la pau. El tema central d’enguany en va semblar especialment suggeridor: el poder de nosaltres.
Estem en un moment que el poder de la comunitat és il·lusionador en dos sentits. Per una banda, per lluitar aferrissadament i fer pressió conjunta per no perdre els drets socials que tant han costat i que són responsabilitat de l’Estat. En moments tan complicats les imatges de places plenes de ciutadanes lluitant pacíficament pels seus drets omplen d’esperança. Així trobem, com a exemple paradigmàtic d’aquests lluita social, l’esperançadora l’experiència de les Plataformes d’Afectats de la Hipoteca que evidencia la força de la solidaritat per evitar la injustícia dels desnonaments.
Per altra banda, però, el poder de la comunitat va molt més enllà de la lluita per mantenir i avançar en els drets socials dins del mateix sistema, si no que també comporta un canvi de marc, que requereix idear alternatives i construir en xarxa. Unes alternatives que són ben presents i arrelades al territori, però que sovint els manca visibilitat en espais generalistes i allunyats de la implicació social. És el treball de formiga de centenars de persones d’arreu del territori per fer del món un lloc més habitable. Les experiències són moltes i abraçacen àmbits molt diversos i algunes d’elles estan molt ben explicades al documental Homenatge a Catalunya II. A Manresa i al Bages també s’enxarxen moltes experiències d’autogestió, que són les que conec més bé i demostren la capacitat de la societat crítica per donar resposta a les pròpies demandes i recrear models d’interacció social i sistemes polítics i econòmics més equitatius i solidaris.
Un dels espais autogestionats de referència és l’Ateneu la Sèquia, que des del 2009 ocupa la Casa Llissach, un edifici inclòs a l’annex del Catàleg del Patrimoni Protegit, que estava abandonat. Aquest espai ha donat cabuda a diveres agrupacions que no tenien un espai on desenvolupar les seves activitats. Actualment els col·lectius que donen vida a l’Ateneu són Arran, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el col·lectiu feminista Acció Lila, la colla bastonera de la ciutat Manrússia Van del Pal, el col·lectiu de cultura popular Alternativa Cultural i la cooperativa de consum ecològic La Guixa. Així, l’Ateneu social ocupat és un espai on diversos col·lectius poden desenvolupar els projectes propis. Davant l’ordre de desallotjament de començaments d’any, la ciutat va respondre en una manifestació deixant clar que si perdem l’Ateneu hi perdem totes i la resposta va ser l’alliberament d’un segon espai abandonat de Manresa. Un edifici propietat del Bisbat de Vic que portava més de 10 anys sense cap utilitat ni privada ni pública.
Un altre exemple clau de la força de l’autogestió són les Cooperatives de consum, que donen resposta a una demanda social no coberta, les xarxes autogestionades pel consum ecològic i de proximitat. Són moltes i de models diversos les que neixen a Catalunya. Actualment a Manresa hi ha tres cooperatives de consum, El Rostoll verd, l’Almàixera i La Guixa, que ja s’han quedat curtes per la gran demanda que hi ha.

Mercat de l’Estraperlo el 7 de Juliol a la plaça Gispert de Manresa, coincidint amb la festa d’aniversari de l’ecoxarxa A Bona Hora i l’emissora lliure Ràdio Bala.
Finalment, una altra experiència enriquidora és A bona hora, l’ecoxarxa del Bages.Es tracta d’una comunitat d’intercanvi de béns i serveis, que en lloc de realitzar-se utilitzant l’euro es basen en l’ús d’una moneda social pròpia, l’hora. La xarxa connecta persones que ofereixen diversos serveis i que a l’hora són consumidors i usuaris d’altres, i d’intercanviar aquests serveis a través d’un mercat propi. De fet, l’objectiu final del sistema és arribar a una autosuficiència col·lectiva.
En definitiva, només he volgut fer un petit homenatge a algunes alternatives construides a Manresa, des de baix, sumant i generant xarxes i pensant models més justos. El poder de nosaltres no només és reactiu, si no que és per damunt de tot constructiu. I és que també cal que neixin alternatives a cada instant.