En constant aprenentatge per ser cada dia una mica més coherent per ser més feliç, trampejant precarietats i procurant tenir temps per fer allò que m’apassiona: córrer i penjar-me d’unes teles.
Vaig començar aquest blog amb la idea, esperança i il·lusió de recollir les experiències pròpies i d’altres persones, lectures i projectes que m’inspiren. Iniciatives socials d’èxit que demostren que les alternatives al capitalisme no només són possibles si no que són necessàries i viables, recordant Galeano:
“La Utopía está en el horizonte.
Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos.
Camino diez pasos y el horizonte
se desplaza diez pasos más allá.
¿Entonces, para qué sirve la utopía?
Para eso: sirve para caminar”
Eduardo Galeano
Com era d’esperar, però, s’ha convertit en un gresol de dispersions on comentar les dèries de cada moment, compartir tresors que trobo i parlar de viatges i projectes. El que em vé de gust en cada moment, sense més. Però al final, tot sovint s’assembla més a un blog de curses de muntanya que tot el deia abans.
monspossibles 