Tag Archives: Immigració

Corresponsals de les migracions, eines per a la cobertura complexa d’un fet global

Estàndard
academia-de-lladres-22

Exemple paradigmàtic de l’etnificació de la delinqüència publicat a l’Avui el 28/03/11

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) va presentar el passat dimarts 18 de desembre un informe sobre el compliment del Codi Deontològic Periodístic entre el 1997-2011. L’estudi, realitzat pel Grup de Recerca en Periodisme de la UPF, revela que de les 575 reclamacions rebudes 361 han sigut sobre l’article 12, referent al racisme i la xenofòbia. En la mateixa línia, l’informe CAC 2/2009, en què s’analitzaven els teleinformatius de TV3, 3/24, TVE Catalunya, 8tv, Barcelona TV i Canal Català Barcelona durant el Trimestre 2009, ja altertava que:

– El 49,70% de les informacions relacionades amb la immigració estan vinculades a l’àmbit policial i judicial.
– El temps de paraula de les persones migrades a les informacions és d’un 2,8 %. Tot i que llavors ja suposaven el 15% de la població.

A l’estudi ‘Cobertura televisiva de propostes polítiques sobre immigració, en què analitzàvem com es van informar diverses televisions sobre restriccions a l’empadronament a Vic, regulació sobre l’ús del vel integral a Lleida i tensions veïnals a Badalona, les conclusions eren igualment preocupants. Les cobertures tendien a la problematització de l’alteritat i a l’escalada del conflicte.

En definitiva, hi ha prou diagnosis que conclouen que les informacions sobre immigració no són prou rigoroses i que sovint són estereotipants. En alguns casos, fins i tot arribant a legitimar o fomentar discriminacions i el llenguatge de l’odi, utilitzant llenguatge excloent o metàfores que deshumanitzen. I si bé l’anàlisi dels mitjans és un pas fonamental, encara ho és més la proposta de recursos i alternatives per a millorar la cobertura de les migracions.

978-84-86469-35-1-328x463

Ja tenim l’adaptació del manual ‘Couvrir les Migrations’

En aquesta línia, un bon dia al Carles Solà, director del reconegut programa Tot un món, li va caure a les mans el llibre Couvrir les migrations del periodista i professor Jean-Paul Marthoz i li va semblar amb molta raó, que el manual compilava les eines fonamentals per a les persones que volen informar amb rigor sobre les migracions. Així se li va posar entre cella i cella que calia adaptar-lo al context català. No li va costar massa trobar la complicitat de Pol·len Edicions per a fer-ho i per alegria meva, van considerar oportú incloure’m al projecte. Ara, mesos després d’un treball tan intens com enriquidor i gràcies a 162 mecenes que van confiar en el projecte, ja tenim el llibre entre mans.

El resultat: un manual que explora els múltiples factors que cal tenir en compte per informar rigorosament sobre el fet migratori en un moment en què més de 214 milions de persones no viuen a l’indret on van néixer. La immigració no és un fenomen novedós que ens ha agafat desprevinguts. La immigració és una realitat consolidada que ha transformat la nostra societat de manera estructural i que, per tant, comporta un qüestionament de la ciutadania. I és també responsabilitat de periodistes i mitjans de comunicació incloure aquesta complexitat social i posar en tensió els estereotips existents, en lloc de fomentar-los.

Hem treballat de valent en l’adaptació del text per oferir una mirada complexa i glocal sobre el fet migratori, i posar a l’abast recursos pràctics per a periodistes d’avui i de demà, investigadores, i a tota persona interessada en retratar millor les migracions. Ja és al vostre al abast. Bona lectura!

Rumors a prova de dades

Estàndard

El passat cap de setmana em van convidar a participar a Matinal formativa i d’intercanvi: societat i nova ciutadania. Realitats i estereotips al voltant de la diversitat. Després d’anys de reflexionar i predicar al voltant de la ciutadania diversa i la interculturalitat en diferents fòrums i entorns, em va alegrar que se’m presentés l’oportunitat de compartir coneixements i inquietuds a Manresa. A més el fet que es comptés amb representants d’associacions veïnals, Plans de Desenvolupament Comunitaris, institucions i associacions ja feia preveure que el debat seria intens i comptaria amb perspectives molt diverses.

De camí a la profecia autocomplerta del xoc de les civilitzacions

A la taula rodona vam poder aprendre de les experiències de treball a peu de carrer de la Lourdes Ponce de la Xarxa Nou Barris Acull, la Sandra Queraltó, educadora social i la Dolors Serra, treballadora social de Manresa. Per la meva part, vaig posar sobre la taula alguns exemples de periodisme polaritzador, aquell que dinamita les experiències de base per a la cohesió social a cop de titular.  Podeu donar un cop d’ull a algunes de les perles que col·lecciono.

Com és habitual, però, la part realment enriquidora venia amb el debat posterior. Poc va tardar a aparèixer el tema dels serveis socials, fet que francament em va alegrar, ja que després de llegir comentaris irats a la pròpia notícia  de l’esdeveniment, recordar converses de cafè i trobades familiars que evidencien que els rumors estan lluny de desaparèixer, m’hauria molestat bastant que el diàleg fos entre convençudes.

Vam poder contrastar, una vegada més, que efectivament, els rumors estan fets a prova de dades. No hi ha evidència que sembli capaç de desactivar un prejudici, ja que els ‘arguments’ de la por recorren sense manies a mentides i mitges veritats. Un exemple flagrant del cas manresà és l’absurda llegenda urbana segons la qual als immigrants els regalen cotxets. Tot i que l’any passat l’Ajuntament va desmentir-ho públicament  i, en veure que el rumor no amaïnava, fins i tot el director d’una de les botigues que suposadament regalava els cotxets també va declarar públicament que mai havia vist un val de compra per un cotxet. Malgrat tot, el rumor va tornar a aparèixer. I és que aquest s’enquista de tal manera que no hi ha campanya, declaració pública, evidència estadística i/o argument que sembli suficient per refutar-lo. Ja avisava Albert Einstein que: ‘és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici’.

Publicat el 1921, també ho podríem trobar al diari demà.

Clarament és un panorama descoratjador, ja que la més militant pot desesperar-se en veure que després d’anys d’immigració el debat es segueixi presentant en els mateixos termes. Que quan toca parlar de ciutadania diversa, en tots els sentits, i interculturalitat, l’enfocament dominant segueix sent el de nosaltres-ells, el dels que tenim drets i deures i el dels que tenen deures i alguns drets. Uns discursos que són regularment alimentats per polítics i mitjans irresponsables en el context d’una crisi salvatge que està tenint uns costos socials irreparables.

Com diu la Meritxell Martínez, de la Xixa Teatre, al capítol de Tot un Món Teatre antirumors és més fàcil confirmar un rumor que desmentir-lo i fer-ho acaba sent un acte de militància política. Doncs haurem de seguir sumant veus crítiques, i tan de bo s’hi afegeixin les dels presidents de les AAVV i altres líders veïnals que són referents i veus molts creïbles entre el veïnat. Confio que la jornada del passat dissabte servís per guanyar algun altaveu.