Tag Archives: periodisme

I tant que parlen les dones de Gaza

Estàndard
Amb l'Aisha, a la meva esquerra, maratoniana palestina. La seva companya també és corredora.

Amb l’Aisha, a la meva esquerra, maratoniana palestina. La seva companya també és corredora.

El tòpic i la imatge recurrent que ofereixen els mitjans de comunicació occidentals sobre les dones al món àrab és el de dones sotmeses i mancades de llibertat. Específicament en el cas de Gaza, governada per Hamàs, es reitera la imatge d’unes dones impassibles que van perdent llibertats en un context que progressivament es va tornant més conservador. De fet, ens bombardegen amb aquestes informacions que van construint el nostre imaginari col·lectiu sobre elles. Una imatge que és difícil de trencar si no tenim l’oportunitat de compartir unes converses que destrossen els estereotips amb tota naturalitat.

Abans de marxar de Gaza, em va malhumorar de mala manera llegir un reportatge de l’Alistair Dawber a l’Independent en què afirmava que: ‘What is immediately noticeable is that all the portraits in this feature are of men. In two and a half days’ working in Gaza, we did not find many women who were willing to speak and be photographed’. Personalment, li diria, que en tal cas alguna cosa estava fent malament. I encara que ningú me l’hagi posat sobre la taula em va sortir de dins un ‘challenge accepted’. Un reportatge només amb veus de dona? I replet de fotografies de dones de Gaza? I tant. Sense majors dificultats i sense haver-m’ho proposar d’entrada.

La determinació de la Rhana i la resta de companyes del programa de lideratge per a dones ens va deixar a totes bocabadades

La determinació de la Rhana (a peu dret) i la resta de companyes del programa de lideratge per a dones ens va deixar a totes bocabadades

Després que l’UNRWA decidís cancel·lar la marató davant la negativa de Hamàs de deixar competir junts homes i dones tenia clar que una de les missions del viatge seria conèixer algunes maratonianes palestines, així ho vaig fer saber a les organitzadores de les activitats que substituïen la cursa. Al segon dia ja vaig conèixer l’Aisha que va córrer la primera edició de la marató de Gaza. ‘Normalment vaig al gimnàs, intento anar-hi als matins. Ara fa un temps que em dedico més a nedar, però per poc que puc surto a córrer’ explica, encara decebuda per la cancel·lació de la marató. El que té clar és que d’una manera o altra no deixarà d’entrenar, que és la seva via d’escapament entre totes les pressions.

L’endemà vam visitar un dels centres de dones i de desenvolupament comunitari de l’UNRWA de la mà de l’Areej i la seva energia desbordant. Vam conèixer els diversos programes, tots dirigits per i per a dones valentes i potents. Especialment inspirador va ser el pas pel programa de lideratge per a joves. Preguntades sobre quins són els seus objectius per participar al programa totes compartien un mateix missatge sempre compartit amb força i determinació: aprendre i difondre. Després de conversar una estona, la Rhana va prendre la paraula i ens va deixar a totes corpreses amb el seu discurs carregat de sinceritat i emotivitat: ‘no només tenim pobresa, màrtirs i pares morts. Tenim somnis, tenim objectius, per això aprenem per poder sortir i brillar arreu’.

Leila Assa, al camp de refugiats de la platja, a tocar de la ciutat de Gaza

Leila Aissa al camp de refugiats de la platja, a tocar de la ciutat de Gaza

Al darrer dia a la Franja visitem el Beach Camp, a tocar de la ciutat de Gaza. I és que una no pot marxar de Gaza sense passejar per algun dels seus camps de refugiats, ja que és on es concentra gran part de la població de la Franja. Del més de milió i mig d’habitants, 1.1 milió són refugiats. El que aplega més habitants és el de Jabalia, que es troba al nord de la Franja, pràcticament annexae a una ciutat que té el mateix nom. Passejant pel camp de refugiats de la platja, on viu el dirigent de Hamàs Ismail Haniya, no ens costa gens ni mica poder entrevistar dones. En general, només cal dirigir-s’hi amb amabilitat i respecte. Tenen tant a explicar i tantes dificultats per fer escoltar la seva veu que el que és estrany és que hi posen impediment. Després d’intentar viure a la ciutat i haver tornat al Beach Camp Leila Aissa ens explica que tot i que ‘la vida és molt difícil al camp de refugiats, prefereixo viure aquí, aquí estem tots junts. És l’única manera de sentir-te a casa, entre els altres refugiats’. Sobre el retorn ella diu que ja no hi pensa, que a la seva vida és aquí, però que les esperances de tornar mai les perdrà.

La vida és molt dura a Gaza. I cada cop ho és més. Sobretot per a les dones, que topen amb més normes i límits. El context d’aïllament, sumat a les creixents inversions de països del Golf a la Franja expliquen, entre altres factors, la tendència cap al conservadorisme. Però això no vol dir ni que no lluitin, ni qui siguin submisses o que esperin ser alliberades. I qui digui que no volen o no poden parlar, menteix.

Somriures tímids des del camp de refugiats de la platja, al costat de la ciutat de Gaza

Somriures tímids des del Beach Camp

Corresponsals de les migracions, eines per a la cobertura complexa d’un fet global

Estàndard
academia-de-lladres-22

Exemple paradigmàtic de l’etnificació de la delinqüència publicat a l’Avui el 28/03/11

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) va presentar el passat dimarts 18 de desembre un informe sobre el compliment del Codi Deontològic Periodístic entre el 1997-2011. L’estudi, realitzat pel Grup de Recerca en Periodisme de la UPF, revela que de les 575 reclamacions rebudes 361 han sigut sobre l’article 12, referent al racisme i la xenofòbia. En la mateixa línia, l’informe CAC 2/2009, en què s’analitzaven els teleinformatius de TV3, 3/24, TVE Catalunya, 8tv, Barcelona TV i Canal Català Barcelona durant el Trimestre 2009, ja altertava que:

– El 49,70% de les informacions relacionades amb la immigració estan vinculades a l’àmbit policial i judicial.
– El temps de paraula de les persones migrades a les informacions és d’un 2,8 %. Tot i que llavors ja suposaven el 15% de la població.

A l’estudi ‘Cobertura televisiva de propostes polítiques sobre immigració, en què analitzàvem com es van informar diverses televisions sobre restriccions a l’empadronament a Vic, regulació sobre l’ús del vel integral a Lleida i tensions veïnals a Badalona, les conclusions eren igualment preocupants. Les cobertures tendien a la problematització de l’alteritat i a l’escalada del conflicte.

En definitiva, hi ha prou diagnosis que conclouen que les informacions sobre immigració no són prou rigoroses i que sovint són estereotipants. En alguns casos, fins i tot arribant a legitimar o fomentar discriminacions i el llenguatge de l’odi, utilitzant llenguatge excloent o metàfores que deshumanitzen. I si bé l’anàlisi dels mitjans és un pas fonamental, encara ho és més la proposta de recursos i alternatives per a millorar la cobertura de les migracions.

978-84-86469-35-1-328x463

Ja tenim l’adaptació del manual ‘Couvrir les Migrations’

En aquesta línia, un bon dia al Carles Solà, director del reconegut programa Tot un món, li va caure a les mans el llibre Couvrir les migrations del periodista i professor Jean-Paul Marthoz i li va semblar amb molta raó, que el manual compilava les eines fonamentals per a les persones que volen informar amb rigor sobre les migracions. Així se li va posar entre cella i cella que calia adaptar-lo al context català. No li va costar massa trobar la complicitat de Pol·len Edicions per a fer-ho i per alegria meva, van considerar oportú incloure’m al projecte. Ara, mesos després d’un treball tan intens com enriquidor i gràcies a 162 mecenes que van confiar en el projecte, ja tenim el llibre entre mans.

El resultat: un manual que explora els múltiples factors que cal tenir en compte per informar rigorosament sobre el fet migratori en un moment en què més de 214 milions de persones no viuen a l’indret on van néixer. La immigració no és un fenomen novedós que ens ha agafat desprevinguts. La immigració és una realitat consolidada que ha transformat la nostra societat de manera estructural i que, per tant, comporta un qüestionament de la ciutadania. I és també responsabilitat de periodistes i mitjans de comunicació incloure aquesta complexitat social i posar en tensió els estereotips existents, en lloc de fomentar-los.

Hem treballat de valent en l’adaptació del text per oferir una mirada complexa i glocal sobre el fet migratori, i posar a l’abast recursos pràctics per a periodistes d’avui i de demà, investigadores, i a tota persona interessada en retratar millor les migracions. Ja és al vostre al abast. Bona lectura!

Rumors a prova de dades

Estàndard

El passat cap de setmana em van convidar a participar a Matinal formativa i d’intercanvi: societat i nova ciutadania. Realitats i estereotips al voltant de la diversitat. Després d’anys de reflexionar i predicar al voltant de la ciutadania diversa i la interculturalitat en diferents fòrums i entorns, em va alegrar que se’m presentés l’oportunitat de compartir coneixements i inquietuds a Manresa. A més el fet que es comptés amb representants d’associacions veïnals, Plans de Desenvolupament Comunitaris, institucions i associacions ja feia preveure que el debat seria intens i comptaria amb perspectives molt diverses.

De camí a la profecia autocomplerta del xoc de les civilitzacions

A la taula rodona vam poder aprendre de les experiències de treball a peu de carrer de la Lourdes Ponce de la Xarxa Nou Barris Acull, la Sandra Queraltó, educadora social i la Dolors Serra, treballadora social de Manresa. Per la meva part, vaig posar sobre la taula alguns exemples de periodisme polaritzador, aquell que dinamita les experiències de base per a la cohesió social a cop de titular.  Podeu donar un cop d’ull a algunes de les perles que col·lecciono.

Com és habitual, però, la part realment enriquidora venia amb el debat posterior. Poc va tardar a aparèixer el tema dels serveis socials, fet que francament em va alegrar, ja que després de llegir comentaris irats a la pròpia notícia  de l’esdeveniment, recordar converses de cafè i trobades familiars que evidencien que els rumors estan lluny de desaparèixer, m’hauria molestat bastant que el diàleg fos entre convençudes.

Vam poder contrastar, una vegada més, que efectivament, els rumors estan fets a prova de dades. No hi ha evidència que sembli capaç de desactivar un prejudici, ja que els ‘arguments’ de la por recorren sense manies a mentides i mitges veritats. Un exemple flagrant del cas manresà és l’absurda llegenda urbana segons la qual als immigrants els regalen cotxets. Tot i que l’any passat l’Ajuntament va desmentir-ho públicament  i, en veure que el rumor no amaïnava, fins i tot el director d’una de les botigues que suposadament regalava els cotxets també va declarar públicament que mai havia vist un val de compra per un cotxet. Malgrat tot, el rumor va tornar a aparèixer. I és que aquest s’enquista de tal manera que no hi ha campanya, declaració pública, evidència estadística i/o argument que sembli suficient per refutar-lo. Ja avisava Albert Einstein que: ‘és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici’.

Publicat el 1921, també ho podríem trobar al diari demà.

Clarament és un panorama descoratjador, ja que la més militant pot desesperar-se en veure que després d’anys d’immigració el debat es segueixi presentant en els mateixos termes. Que quan toca parlar de ciutadania diversa, en tots els sentits, i interculturalitat, l’enfocament dominant segueix sent el de nosaltres-ells, el dels que tenim drets i deures i el dels que tenen deures i alguns drets. Uns discursos que són regularment alimentats per polítics i mitjans irresponsables en el context d’una crisi salvatge que està tenint uns costos socials irreparables.

Com diu la Meritxell Martínez, de la Xixa Teatre, al capítol de Tot un Món Teatre antirumors és més fàcil confirmar un rumor que desmentir-lo i fer-ho acaba sent un acte de militància política. Doncs haurem de seguir sumant veus crítiques, i tan de bo s’hi afegeixin les dels presidents de les AAVV i altres líders veïnals que són referents i veus molts creïbles entre el veïnat. Confio que la jornada del passat dissabte servís per guanyar algun altaveu.